SEGONS CINEMATOGRÀFICS - MAR ADENTRO

He elegit aquest escena perque va ser una película que em va agradar molt i, en especial aquesta escena, ja que en pocs segons el director és capaç de resumir el que pot sentir una persona que està com el protagonista d'aquesta película.

Ací deixe el link de la versió original (des del principi fins el 00.56)
https://www.youtube.com/watch?v=BuDU4-IoQr8

Ací deixe la meua versió:
https://www.youtube.com/watch?v=W15TsWG5MEQ&feature=youtu.be


M'agradaría remarcar que l'activitat em pareix molt acertada i estic segur que tots i totes em passat una bona estona grabant els nostres vídeos!

SEGONS CINEMATOGRÀFICS

Per problemes en la càmera no he pogut passar el vídeo grabat al PC, i per tant, no he pogut montar el vídeo. A més, sóc músic i estes falles no podré realitzar aquesta tarea perque no tinc moment per a fer-lo. Al finalitzar aquestes festes ho faré bé i el publicaré en una nova entrada.

Gràcies

PERFORMANCE

El terme Performance és un anglicisme que prové del verb to perform que significa fonamentalment : representar, interpretar, actuar ... encara que a partir de la dècada dels 60 s'ha difós i evolucionat a un terme més precís : Performance Art traduït com " Art en Viu " .

Aquest moviment té els seus antecedents en l'any 1916 amb les manifestacions corporals del Dada i d'altres avantguardes del moment, que expressaven els seus " exhibicions no conceptuals " al Cabaret Voltaire (París). Els artistes utilitzaven el seu propi cos com a suport i com a obra mateixa . Explorar les capacitats del cos i les seves accions es van presentar com a obres efímeres que necessiten fotografia i vídeo per al seu registre.

Però en la dècada dels 60 va començar la seva veritable auge i la seva màxima expressió, els artistes ja no es posen límits i comencen a mirar cultures del passat per motivar i fer comprendre les seves idees de la manera més bàsica . Miren cap a rituals maies, cultures aborígens, pobles d'Àfrica, costums ancestrals, ... tot això junt els antecedents històrics de principis de segle i els moderns com imatgeria de ciència - ficció, moviment punk i altres, van a proporcionar un substrat cultural als artistes per començar aquest nou tipus d'art, obres executades en viu, amb la participació emocional i creativa del públic .

Els temes tractats són d'allò més variats, tot és vàlid per ser part d'una obra d'art, per això podem trobar obres d'acrobàcies, manifestacions ecològiques, critiques socials, anti - nuclears, contra la violència de gènere, desfilades de moda, concerts, ... qualsevol tema pot ser el protagonista d'una performance, només ha de prendre l'artista adequat per desenvolupar-lo.

És un art en acció, on es busca l'expressivitat del cos per emetre senyals i comunicar-les i que busca el contacte directe amb el públic per fer-lo partícip d'aquesta acció. És un art sensitiu, emocional que busca el suport de diverses disciplines i tècniques artístiques per arribar al punt més alt de l'expressió. Es valen d'instal · lacions, coreografies, poesia, teatre, pintura, ... no hi ha uns límits precisos, l'important és impressionar, emocionar i transmetre la idea de l'artista al públic present .

En definitiva, una performance pot agradar o no agradar, però ha d'expressar un sentiment, ha d'impressionar i conscienciar, ha de provocar al públic una inquietud interna, sensacions de tota mena, que no deixen indiferent a ningú.

http://www.youtube.com/watch?v=EWdTrk4W5Wo

Aquest vídeo no és apte per a persones sensibles, pertany a Hermann Nitsh, un dels performances més polèmics, basant la seva obra en una mena de rituals col · lectius on manipulen, maltracten o sacrifiquen animals banyats completament en sang o excrements, amb la finalitat de proporcionar l'estat de catarsi a tots els participants i que aquest estat esdevingui qüestionar totes aquestes pràctiques de maltractament animal.

La meua experiència

Durant la meua vida d’estudiant, he tingut vàries experiències amb activitats físiques expressives.

A l’escola on vaig cursar la primària a educación física no tractavem aquest tema molt ja que la meua mestra li donava poca importància i molta a l’activitat física i als esports. En puntuals moments feiem expressió en les seues classes i era quan donàvem el temari de la salut o quan organitzavem balls per a alguna festa o dia especial a l’escola.

Però, encara que en educación física no hem treballat molt aquest tema, puc dir que en anglés si que treballavem bastant l’expressió i era de diverses maneres:

   -      Feiem per cada unitat una obra de treatre o ball

   -     Totes les setmanes possava el mestre audicions i teniem que eixir a la pissarra individualment o per grups i fer el que l’audició deia. Era una activitat molt divertida i que a la vegada ens feia aprendre molt anglés ja que havies d’estar molt atent a l’audició per a entendre ja que hi havia un públic (la resta de la clase) que estava mirant la teua feina.

   -  Per a les festes de fi de curs organitzavem sempre play-backs o obres de teatre on l’anglés i l’expressió anàven de la mà. A més, per a la festa de graduació de 6é organitzarem un taller de titelles molt divertit.

Després, a l’institut on vaig cursar l’eso i el batxillerat la meua relació amb l’expressió va ser nula. En contades vegades vàrem fer algo referit a aquest tema, i no sigué en educación física, sino que va ser en música.

Però, a banda de l’ensenyament obligatori, jo he tingut la sort d’estar apuntat a música en un conservatori  tota la vida. I ací si que hem fet moltes coses en aquest sentit:

    -     He participat en sarsueles, en obres de teatre de tot tipus (drama, divertides, etc…)

    -   En la banda hem fet vàries actuacions amb molts motius expressius i on havíem de fer moltes coses amb el nostre cos. És a dir, expressàvem i feiem música sols amb el nostre propi cos.

     -     Elaboracions de performans, lipdups, etc…

I açò és la meua experiencia amb les habilitats expressives. Pense que he tingut poca experiencia i és un aspecto que no es toca quasi mai a les classes i és molt important. Els i les xiquetes han de saber controlar tot el seu cos i és una molt bona manera de fer-ho. Sincerament, mai m’havia plantejat la importància de l’expressió i ara, amb sols tres setmanes de classes, he vist la gran capacitat d’ensenyament que pot tindre aquesta asignatura i també pense que aquesta assignatura arriba un poc tard a la nostra carrera o hauríem de treballar més aquest aspecte, i no sols a l’especialització d’educació física, sino en totes les especialitats, ja que en infantil és super important i en assignatures com música, anglés o ciències també. La meua opinió és que deuria de ser una assignatura troncal i donar-li més importància de la que se li dona.