Després de molts dies junts, de moltes rialles, plors fins i
tot, en definitiva, de molts moments inoblidables, és hora de posar fi a
l'assignatura. Això comporta la difícil tasca d'avaluar el desenvolupament
de l'assignatura. He de dir que per a mi és una tasca molt complicada la de
autoevaluarme, però no per això he de deixar de fer-ho.
Al meu entendre, la nota d'aquesta assignatura per a mi, hauria
de rondar l'àmbit del 7 i acontinuació exposaré les meves raons.
Respecte a la participació pensoe que he complert amb
aquesta premissa ja que he assistit a totes les classes que he pogut i en totes
elles he fet el màxim esforç per desenvolupar la meua creativitat i progressar
en la meua habilitat expressiva. Sempre he estat actiu en totes les classes amb
una bona actitud, respectant les decisions del professor, els companys, així
com en les seues actuacions i els seus treballs personals. Quant als meus
projectes he intentat donar tot el que podia de mi, fent el gran esforç de
vèncer a un dels meus grans enemics, la vergonya. També destacar que he participat
amb diferents persones en els treballs grupals, potenciant així el treball de
cohesió amb el grup.
Pel que fa al bloc, he de dir que ha estat el meu gran
problema de l'assignatura. Primer, per no donar-li tot el pes que tenia i
segon, perquè en qualsevol assignatura que he de fer una mica de bloc sempre em
passa el mateix i em costa molt fer les coses aquí. Sóc una persona més directa
i que no li agrada molt això, tot i que sí que he de dir que és molt pràctic i
bona manera de treballar. M’hauré d'anar acostumant. Al blog he realitzat totes
les activitats necessàries (encara que algunes amb una mica de retard)
demostrant així la preocupació i l'interès per l'assignatura i per poder
realitzar tots els continguts necessaris. I un altre error en el bloc ha estat
no complementar-lo amb un altre material que l'obligatori, com podria ser fer
comentaris sessions de classe, pujar vídeos o comentar entrades d'altres
companys. Aquest punt, juntament amb el de no haver realitzat el treball final
voluntari són pels dos punts que baixo la nota i crec que hauria d'estar al
voltant d'un 7.
Finalment, l'últim aspecte que vull autoavaluar, és aquell
que considere que és probablement dels més importants, el meu progrés i
evolució. He de reconèixer que el meu primer pensament en sentir parlar
d'aquesta assignatura va ser "ara em vaig a haver de posar a ballar i fer
teatre", i la meva primera reacció va ser pensar que seria una assignatura
que anava a avorrir i en què anava a passar molta vergonya. No obstant això
això no ha estat així, i això ha estat el que més m'ha agradat. Recordo que
vaig començar en la primera sessió fugint de tot allò que estigués relacionat
amb sortir davant dels meus companys a representar, de manera que el primer
treball de simultaneïtat no vaig sortir a representar-per vergonya. Tot això va
ser canviant amb el pas de les sessions, a poc a poc vam anar agafant tota la
classe una confiança espectacular i es va anar creant un gran ambient familiar.
D'aquesta manera, a poc a poc, vaig anar perdent la vergonya, una vergonya que
m'ha perseguit des que sóc ben petit.
Tant és així que, en la mesura en què avançaven les
classes, cada vegada em veia més solt, amb més ganes de eixir a representar el
treball que havíem estat practicant, arribant a voler ser el primer al transit.
Per tant, sota el meu punt de vista he experimentat un gran avanç.
I finalment, m'agradaria parlar de l'educació física
crítica. Crec que ha estat de les matèries més interessants que hem donat en
aquests 3 anys de carrera i de la qual m'agradaria fer el treball de fi de
grau. Pense que és un tema molt poc tocat i importantíssim, ja que hem de
plantejar-nos les coses que passen en una escola i actuar sobre aquestes, i no
hi ha millor manera que fer-ho amb un pensament crític. Sobre aquest tema m'has
ensenyat molt i estic convençut que encara em queda molt per aprendre, de tu i
de molts altres.
