La meua experiència

Durant la meua vida d’estudiant, he tingut vàries experiències amb activitats físiques expressives.

A l’escola on vaig cursar la primària a educación física no tractavem aquest tema molt ja que la meua mestra li donava poca importància i molta a l’activitat física i als esports. En puntuals moments feiem expressió en les seues classes i era quan donàvem el temari de la salut o quan organitzavem balls per a alguna festa o dia especial a l’escola.

Però, encara que en educación física no hem treballat molt aquest tema, puc dir que en anglés si que treballavem bastant l’expressió i era de diverses maneres:

   -      Feiem per cada unitat una obra de treatre o ball

   -     Totes les setmanes possava el mestre audicions i teniem que eixir a la pissarra individualment o per grups i fer el que l’audició deia. Era una activitat molt divertida i que a la vegada ens feia aprendre molt anglés ja que havies d’estar molt atent a l’audició per a entendre ja que hi havia un públic (la resta de la clase) que estava mirant la teua feina.

   -  Per a les festes de fi de curs organitzavem sempre play-backs o obres de teatre on l’anglés i l’expressió anàven de la mà. A més, per a la festa de graduació de 6é organitzarem un taller de titelles molt divertit.

Després, a l’institut on vaig cursar l’eso i el batxillerat la meua relació amb l’expressió va ser nula. En contades vegades vàrem fer algo referit a aquest tema, i no sigué en educación física, sino que va ser en música.

Però, a banda de l’ensenyament obligatori, jo he tingut la sort d’estar apuntat a música en un conservatori  tota la vida. I ací si que hem fet moltes coses en aquest sentit:

    -     He participat en sarsueles, en obres de teatre de tot tipus (drama, divertides, etc…)

    -   En la banda hem fet vàries actuacions amb molts motius expressius i on havíem de fer moltes coses amb el nostre cos. És a dir, expressàvem i feiem música sols amb el nostre propi cos.

     -     Elaboracions de performans, lipdups, etc…

I açò és la meua experiencia amb les habilitats expressives. Pense que he tingut poca experiencia i és un aspecto que no es toca quasi mai a les classes i és molt important. Els i les xiquetes han de saber controlar tot el seu cos i és una molt bona manera de fer-ho. Sincerament, mai m’havia plantejat la importància de l’expressió i ara, amb sols tres setmanes de classes, he vist la gran capacitat d’ensenyament que pot tindre aquesta asignatura i també pense que aquesta assignatura arriba un poc tard a la nostra carrera o hauríem de treballar més aquest aspecte, i no sols a l’especialització d’educació física, sino en totes les especialitats, ja que en infantil és super important i en assignatures com música, anglés o ciències també. La meua opinió és que deuria de ser una assignatura troncal i donar-li més importància de la que se li dona.