AUTOAVALUACIÓ

Després de molts dies junts, de moltes rialles, plors fins i tot, en definitiva, de molts moments inoblidables, és hora de posar fi a l'assignatura. Això comporta la difícil tasca d'avaluar el desenvolupament de l'assignatura. He de dir que per a mi és una tasca molt complicada la de autoevaluarme, però no per això he de deixar de fer-ho.

Al meu entendre, la nota d'aquesta assignatura per a mi, hauria de rondar l'àmbit del 7 i acontinuació exposaré les meves raons.

Respecte a la participació pensoe que he complert amb aquesta premissa ja que he assistit a totes les classes que he pogut i en totes elles he fet el màxim esforç per desenvolupar la meua creativitat i progressar en la meua habilitat expressiva. Sempre he estat actiu en totes les classes amb una bona actitud, respectant les decisions del professor, els companys, així com en les seues actuacions i els seus treballs personals. Quant als meus projectes he intentat donar tot el que podia de mi, fent el gran esforç de vèncer a un dels meus grans enemics, la vergonya. També destacar que he participat amb diferents persones en els treballs grupals, potenciant així el treball de cohesió amb el grup.

Pel que fa al bloc, he de dir que ha estat el meu gran problema de l'assignatura. Primer, per no donar-li tot el pes que tenia i segon, perquè en qualsevol assignatura que he de fer una mica de bloc sempre em passa el mateix i em costa molt fer les coses aquí. Sóc una persona més directa i que no li agrada molt això, tot i que sí que he de dir que és molt pràctic i bona manera de treballar. M’hauré d'anar acostumant. Al blog he realitzat totes les activitats necessàries (encara que algunes amb una mica de retard) demostrant així la preocupació i l'interès per l'assignatura i per poder realitzar tots els continguts necessaris. I un altre error en el bloc ha estat no complementar-lo amb un altre material que l'obligatori, com podria ser fer comentaris sessions de classe, pujar vídeos o comentar entrades d'altres companys. Aquest punt, juntament amb el de no haver realitzat el treball final voluntari són pels dos punts que baixo la nota i crec que hauria d'estar al voltant d'un 7.

Finalment, l'últim aspecte que vull autoavaluar, és aquell que considere que és probablement dels més importants, el meu progrés i evolució. He de reconèixer que el meu primer pensament en sentir parlar d'aquesta assignatura va ser "ara em vaig a haver de posar a ballar i fer teatre", i la meva primera reacció va ser pensar que seria una assignatura que anava a avorrir i en què anava a passar molta vergonya. No obstant això això no ha estat així, i això ha estat el que més m'ha agradat. Recordo que vaig començar en la primera sessió fugint de tot allò que estigués relacionat amb sortir davant dels meus companys a representar, de manera que el primer treball de simultaneïtat no vaig sortir a representar-per vergonya. Tot això va ser canviant amb el pas de les sessions, a poc a poc vam anar agafant tota la classe una confiança espectacular i es va anar creant un gran ambient familiar. D'aquesta manera, a poc a poc, vaig anar perdent la vergonya, una vergonya que m'ha perseguit des que sóc ben petit.

 Tant és així que, en la mesura en què avançaven les classes, cada vegada em veia més solt, amb més ganes de eixir a representar el treball que havíem estat practicant, arribant a voler ser el primer al transit. Per tant, sota el meu punt de vista he experimentat un gran avanç.

I finalment, m'agradaria parlar de l'educació física crítica. Crec que ha estat de les matèries més interessants que hem donat en aquests 3 anys de carrera i de la qual m'agradaria fer el treball de fi de grau. Pense que és un tema molt poc tocat i importantíssim, ja que hem de plantejar-nos les coses que passen en una escola i actuar sobre aquestes, i no hi ha millor manera que fer-ho amb un pensament crític. Sobre aquest tema m'has ensenyat molt i estic convençut que encara em queda molt per aprendre, de tu i de molts altres.